1.
malgastar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr malgastar, derrochar, despilfarrar, dilapidar. [...]
|
2.
dilapidar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [malgastar] dilapidar. [...]
|
3.
malbaratar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr malbaratar, derrochar, despilfarrar, malgastar, dilapidar. [...]
|
4.
malbarat
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 malbaratamiento, malbarato, despilfarro, derroche, dilapidación f. 2 dur a malbarat [malbaratar] malbaratar, derrochar, despilfarrar, malgastar, dilapidar. [...]
|
5.
dissipar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 disipar. El vent dissiparà la boira, el viento disipará la niebla. Va dissipar tots els meus dubtes, disipó todas mis dudas. 2 [malgastar] disipar, derrochar, dilapidar, despilfarrar. Ha dissipat l'herència en quatre dies, ha disipado la herencia en cuatro días. 3 fig [portar a la [...]
|
6.
rebentar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fracassar un espectacle, un acte] reventar. 9 fig [malgastar] reventar, dar al traste con. v pron 10 reventarse. Se m'ha rebentat aquell gra, se me ha reventado aquel grano. 11 fig [de cansament] reventarse. 12 rebentar-se de riure fam caerse (o partirse, o mondarse, o descoyuntarse, o descuajaringarse, o [...]
v intr 1 [esclatar] reventar, estallar. Està a punt de rebentar, está a punto de reventar. 2 fig reventar. Rebentava de satisfacció, reventaba de satisfacción. 3 fig reventar. Si no li ho deixen dir, rebentarà, si no se lo dejan decir, reventará. v tr 4 [fer esclatar] reventar. Li rebentaren el globus, le reventaron el globo. 5 [esbotzar] hundir, tirar, romper. Han hagut de rebentar la porta, han tenido que tirar la puerta. 6 fig [fastiguejar] reventar, fastidiar. Aquesta pèrdua ens rebenta de mig a mig, esta pérdida nos revienta completamente. 7 fig [criticar] vapulear, dar un palo. 8 fig [fer fracassar un espectacle, un acte] reventar. 9 fig [malgastar] reventar, dar al traste con. v pron 10 reventarse. Se m'ha rebentat aquell gra, se me ha reventado aquel grano. 11 fig [de cansament] reventarse. 12 rebentar-se de riure fam caerse (o partirse, o mondarse, o descoyuntarse, o descuajaringarse, o desternillarse) de risa. |
7.
temps
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
passar el temps fig i fam [entretenir-se] pasar el tiempo. 49 perdre el temps perder (o malgastar, o gastar) el tiempo. 50 perdre temps perder (o gastar) tiempo. 51 prendre's temps tomarse tiempo. Pren-te tot el temps que vulguis, tómate todo el tiempo que quieras. 52 robar el temps a algú fig robar el [...]
|